substantiu

El gènere

S’afegeix una -a: net neta, fillol fillola, idoni idònea

De vegades, el fet d’afegir una -a comporta que l’última consonant es modifiqui:

p	ba	llop	lloba
t	da	nebot	neboda
c	ga	amic	amiga
f	va	serf	serva
s	ssa	gos	gossa
u	va	jueu	jueva
l	l·l	Marcel	Marcel·la

Acabats en -e, -o, -u àtones, es canvia aquesta vocal per una -a: pediatre pediatra, alumne alumna, monjo monja, Andreu Andrea

En alguns casos es pot formar el femení afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: orfe òrfena, cosí cosina, heroi heroïna, Àngel Angelina, tigre tigressa, abad abadessa

Alguns tenen terminacions pròpies:

-or	-riu	actor emperador	actriu emperadriu
òleg	òloga	sociòleg filòleg	sociòloga filòloga

En un nombre molt reduït de casos és el masculí el que es forma a partir del femení afegint-hi -ot: bruixa bruixot, dida didot, perdiu perdigot, abella abellot,

Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel diferent: amo mestressa, marrà ovella, ase somera, boc cabra, gendre nora o jove, cavall euga o egua

La mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:

-aire	el/la cantaira	-cida	el/la parricida
-ista	el/la modista	-ta	el/la modista

Són masculins:

els afores	un escafandre	el marge
un anell	els espinacs	un ordre (religiós)
un avantatge	un estratagema	un orgue
el compte	el front	el pebre
el corrent	el titella	el pendent
el costum	un interviu	el senyal
el deute	el llegum	els tèrmits (insectes)
el dubte	el llegiu

Són femenins:

una amargor	una anàlisi	la nespra
la claror	una àgape	les postres
un esplendor	una àncora	la síncope
una olor	una au	la síndrome
la remor	una aroma	la sida
la resplendor	la cercavila	la frescor
la suor	la dent
una allau	la marató

Hi ha substantius que admeten tant elmasculí com el femení: el mar la mar, un art una art, el o la vessant

El nombre

La majoria dels substantius formen el plural afegint una -s al singular: home homes, pal pals, tesi tesis, cru crus

Els substantius no aguts acabats en -a canvien aquesta -a en -es: dia dies, idea idees.

Aquesta norma pot provocar alteracions ortogràfiques:

c	qu	roca	roques
ç	c	raça	races
j	g	pluja	pluges
gu	gü	aigua	aigües
g	gu	piga	pigues
qu	qü	pasqua	pasqües

La majoria de substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: ma mans, veí veïns, carbó carbons, pi pins, bacallà bacallans, bé béns

En canvi n’hi ha que afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres, les as ; els noms de les notes musicals, els dos ; les partícules gramaticals usades com a substantius, els perquès ; uns quants noms: sofàs, cafès, bisturís, quinqués, clixés, consomés...

Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os:

-s	gas	gasos
-ç	lluç	lluços
-x	sufix	sufixos
-ix	boix	boixos
-tx	esquitx	esquitxos

Cal tenir en compte, però, que un nombre considerable de substantius que aceben en -s la dupliquen: nas nassos, tros trossos, arròs arrossos, accés accessos

Els substantius acabats en -sc,-st,-xt,-ig tenen doble forma de plural:

-sc	casc	cascs o cascos
-st	gest	gests o gestos
-xt	text	texts o textos
-ig	assaig	assaigs o assajos