|
S’afegeix una -a: net neta, fillol fillola, idoni idònea De vegades, el fet d’afegir una -a comporta que l’última consonant es modifiqui:
Acabats en -e, -o, -u àtones, es canvia aquesta vocal per una -a: pediatre pediatra, alumne alumna, monjo monja, Andreu Andrea En alguns casos es pot formar el femení afegint al masculí les terminacions -na, -ina, -essa: orfe òrfena, cosí cosina, heroi heroïna, Àngel Angelina, tigre tigressa, abad abadessa Alguns tenen terminacions pròpies:
En un nombre molt reduït de casos és el masculí el que es forma a partir del femení afegint-hi -ot: bruixa bruixot, dida didot, perdiu perdigot, abella abellot, Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel diferent: amo mestressa, marrà ovella, ase somera, boc cabra, gendre nora o jove, cavall euga o egua La mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:
Hi ha substantius que admeten tant elmasculí com el femení: el mar la mar, un art una art, el o la vessant
El nombreLa majoria dels substantius formen el plural afegint una -s al singular: home homes, pal pals, tesi tesis, cru crus Els substantius no aguts acabats en -a canvien aquesta -a en -es: dia dies, idea idees. Aquesta norma pot provocar alteracions ortogràfiques:
La majoria de substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns: ma mans, veí veïns, carbó carbons, pi pins, bacallà bacallans, bé béns En canvi n’hi ha que afegeixen una -s al singular: els noms de les lletres, les as ; els noms de les notes musicals, els dos ; les partícules gramaticals usades com a substantius, els perquès ; uns quants noms: sofàs, cafès, bisturís, quinqués, clixés, consomés... Els substantius masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint -os:
Cal tenir en compte, però, que un nombre considerable de substantius que aceben en -s la dupliquen: nas nassos, tros trossos, arròs arrossos, accés accessos Els substantius acabats en -sc,-st,-xt,-ig tenen doble forma de plural:
|