|
Usos del verb ésser
1. Per expressar una localització
Si s’expressa mera localització sense indicar-ne la durada s’usa el verb
ser i, de vegades el verb haver-hi
Que hi ha la Maria ? La Maria no hi és. És a Caldetes
On és el tornavís ? És al tercer calaix
No sé on és el llibre de la Teresa
Artés és a la comarca del Bages
Ja sóc a casa
2. Per expressar qualitats o estats
A. Amb subjectes inanimats davant d’adjectius que indiquen
característiques permanents, definitòries o classificatòries: alt,
llarg, blanc, car, bonic, bo, difícil, clar, transparent, dur, tou...
Aquest cotxe és molt car
La neu és blanca
L’aigua és transparent
Aquest problema és difícil de resoldre
B. Amb subjectes inanimats davant de participis i d’adjectius que
indiquen qualitats transitòries: encès, glaçat, cuit, obert, tancat,
mullat, trencat, calent, fred, tebi, cru...
Malgrat que tradicionalment s’ha usat el verb ser en aquests
casos, actualment en la majoria també s’usa el verb estar.
La porta és/està oberta
El foc és/està encès
El gerro és/està trencat
C. Amb subjectes animats davant d’adjectius que indiquen
característiques permanents, definitòries o classificatòries: constant,
llest, bo (de bon caràcter), savi, vell, alt, baix, coix, sord, mut,
espavilat ...
En Jordi i el Ferran són molt espavilats
El Pere és llest
Aquests germans són cecs
És recomanable usar el verb ser amb el següents adjectius
definitoris: mort, viu, casat, separat, divorciat...
3. Per expressar temps
Quan designem un temps en què ocorre un esdeveniment
La reunió serà divendres al matí
Usos del verb estar
A. Per expressar una localització
Quan s’expressa una idea de permanència o d’estabilitat en un lloc: se
sol usar el verb estar i, de vegades, altres verbs com romandre,
mantenir-se, viure, residir.
La Maria estarà tot l’estiu a Caldetes
I el tornavís ? Sempre està al tercer calaix i ara no hi és
Ara estem (ens estem, vivim, residim) al carrer Provença
B. Per expressar qualitats o estats
a. Amb subjectes inanimats davant d’adverbis que indiquen qualitats
transitòries:
Aquesta novel·la està molt bé
Aquests pantalons t’estan malament
b. Amb subjectes animats davant d’adjectius, d’adverbis i de participis
passats que indiquen característiques transitòries: satisfet, content,
malalt, pàl·lid, suat, enrabiat, enutjat, refredat, afligit, adolorit, bé,
malament
La Carme està malalta
Avui el Toni estava molt pàl·lida
Estic cansada de tant treballar
c. Quan expressem alguna cosa per mitjà d’una preposició o locució
prepositiva generalment cal usar el verb estar: a favor, en contra,
d’acord, de sort, de desgràcia, a punt, al punt, a l’abast...
L’arròs ja està al punt
No estic d’acord amb això
Jo hi estic en contra
C. Per expressar temps
Designació del temps que s’esmerça a fer una cosa.
Estic tot el matí per escombrar la casa
D. Altres característiques
Ÿ Els adjectius alegre, trist, tranquil, treballador...
admeten tots dos verbs ja que tenen un sentit diferent:
El Joan és molt tranquil
Ara el Joan està tranquil, ja ha acabat la feina
L’Assumpta és molt alegre
Avui estic trista
Ÿ Moltes vegades en lloc de ser o estar es poden
usar d’altres verbs, com ara: anar, trobar(se), sentir-se,
haver-hi
Que vas beguda, Anna ?
Vas molt llampant
Ens trobem davant d’un ídol excepcional
En aquell llibre hi havia totes les receptes que buscava
 .
[ L'ús de ser i estar ] [ La essa sorda ] [ La essa sonora ] [ La lletra X ] [ Els mots compostos ] [ Locucions i frases fetes ]
|
