Alguns mots monosíl·labs i alguns bisíl·labs duen un accent diacrític o distintiu, per distingir-los d’altres mots iguals amb els que es podrien confondre. Heus-ne ací els principals:Ÿ bé, béns (oposat a mal)

Ÿ Déu, déu, déus, adéu (deïtat)

Ÿ dóna, dónes (verb donar)

Ÿ és (verb ésser)

Ÿ féu (va fer)

Ÿ fóra (verb ésser)

Ÿ més (quantitatiu)

Ÿ món (univers)

Ÿ nét, néts, néta, nétes, besnét (graus de parentiu)

Ÿ ós, óssos, óssa, ósses (animal)

Ÿ sé (verb saber)

Ÿ sí (afirmació)

Ÿ sóc, són (verb ésser)

Ÿ té (verb tenir)

Ÿ ús (habitud)

Ÿ véns, vénen (verb venir)

Ÿ vés (verb anar)

Ÿ vós (tractament)

Ÿ mà (part del cos)

Ÿ mòlt, mòlta (verb moldre)

Ÿ què (relatiu amb preposició i interrogatiu)

Ÿ sèu, sèus (greix)

Ÿ sòl, sòls, subsòl (terreny)

Ÿ bóta (recipient)

Ÿ móra (fruit)

Ÿ pèl (capil·lar)

Ÿ rés (pregària)

Ÿ véu (verb veure)