En català oriental les vocals a i e en posició àtona
es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra que fonèticament no
és ni a ni e.
A. En general, els substantius i adjectius en singular s’escriuen
amb e si són masculins i amb a si són femenins.(el mestre, la
mestra). Però hi han excepcions:
Ÿ Paraules del gènere femení amb e final
febre |
faringe |
cúspide |
higiene |
catàstrofe |
flaire |
verge |
el·lipse |
piràmide |
índole |
imatge |
sèrie |
Matilde |
sístole |
|
llebre |
superfície |
laringe |
base |
|
mare |
fase |
intempèrie |
Irene |
|
torre |
efígie |
hecatombe |
Carme |
|
classe |
barbàrie |
síncope |
Clotilde |
|
espècie |
calvície |
crisàlide |
diàstole |
|
Ÿ Paraules dels gènere masculí amb a
final
califa |
terra |
dia |
indígena |
goril·la |
nòmada |
ioga |
guàrdia |
mapa |
agrícola |
titella |
papa |
problema |
idioma |
drama |
programa |
enigma |
poeta |
panorama |
pirata |
ciclista |
patriarca |
dentista |
insecticida |
|
Ÿ Substantius invariables: els acabats en -aire,
-ista, -cida, -ta
Ÿ Adjectius d’una sola terminació:
Acabats en: |
|
Excepcions |
-ble |
amable, feble, possible |
|
-al
-el
-il |
igual
fidel
difícil |
mal, anòmal,
paral·lel
tranquil |
-ar
-or |
escolar
superior |
avar, rar
incolor |
-ant
-ent |
amargant, elegant
prudent, obedient |
sant
atent,content, valent,lent |
-a |
persa, agrícola |
|
-e (àtona) |
alegre, jove, tènue |
negre, apte, culte, agre
còmode |
B. Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es.
Dia dies, mestre mestres
També s’escriuen amb -es els noms invariables que acaben en
vocal neutra seguida de s: pàncreas, galimaties, messies, àlies,
judes, mecenes
La formació del plural dels mots que acaben en vocal
neutra pot comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:
-ca -ques |
taca |
taques |
-ga -gues |
vaga |
vagues |
-ça -ces |
plaça |
places |
-ja -ges |
platja |
platges |
-gua -gües |
llengua |
llengües |
-que -qües |
ventríloqua |
ventríloqües |
C. En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal escriure
una -a quan es tracta de l’última lletra i una -e quan es
tracta de la penúltima.
-a: salta, saltava, tracta, para...
-e: saltes, saltaves, témer...
Son excepcions d’aquesta regla:
Ÿ Les formes verbals corre, obre, vine, omple (i els seus
compostos concórrer, ocórrer, recórrer..)
Ÿ Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re:
moure, vendre, coure, caure, emetre, interrompre, perdre
D. Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra es
troba al començament o a l’interior d’una paraula, cal buscar una paraula
de la mateixa família en què la vocal sigui tònica. Per exemple:
peuet perquè ve de peu
Pauet " Pau
paguem " jo pago
peguem " jo pego
pesar " jo peso
passar " jo passo
Hi ha uns quants verbs que divergeixen d’aquesta norma:
Ÿ Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer
o nàixer, péixer o pàixer i els seus compostos s’escriuen
amb a en les formes àtones i amb la vocal que es pronuncia en les
formes tòniques.
trec, trac traiem
jeus, jaus jaieu
neix, naix nascut
tregui, tragui trauré
neixis, naixis naixent
Ÿ Els verbs haver, fer, caure, saber presenten alternances
de a/e en el radical, però les formes àtones s’escriuen amb a.
saber: sé, sabia, sàpiga, sabut
caure: queia, caus, caient, caigut
fer: feia, fent, fa, farà
haver: he, hem, ha, hagut, hagués
E. Malgrat totes les regles, cal recordar els mots següents i els seus
derivats perquè sovint s’escriuen malament per influència del castellà.
S’escriuen amb E |
amb A |
albercoc |
estendard |
tàvec |
ambaixada |
ametista |
Esteve |
temptejar |
arravatar |
ànec |
gelea |
tràfec |
assassí |
assemblea |
meravella |
treball |
avaria |
cànem |
monestir |
vernís |
avaluar |
Caterina |
orgue |
ebenista |
avantatge |
eben |
polseguera |
|
afaitar |
efeminat |
punxegut |
|
davant |
emparar |
ràfega |
|
latrina |
Empordà |
rave |
|
maragda |
Empúries |
resplendir |
|
rancor |
enyorar |
sergent |
|
sanefa |
espàrrec |
setí |
|
sarbatana |
estella |
sometent |
|
Sardenya |
|
|
|
malenconia |
F. Si ho comparem amb el castellà, la nostra e sol correspondre a una
e o una o castellanes i la nostra a equival a una a
castellana.
Però no sempre. Divergeixen del castellà:
pobre |
pobra |
rude |
ruda |
verd |
verda |
trist |
trista |
cortès |
cortesa |
inert |
inerta |
calent |
calenta |
fort |
forta |
agrest |
agresta |
comú |
comuna |
roí |
roïna |
covard |
covarda |
gris |
grisa |
valent |
valenta |
marroquí |
marroquina |
dolç |
dolça |
covard |
covarda |
ferm |
ferma |
fort |
forta |
|
|
[ L'alfabet català ] [ Els dígrafs ] [ La síl·laba ] [ Els diftongs ] [ L'accentuació gràfica ] [ L'accent diacrític ] [ La dièresi ] [ El guionet ] [ La vocal neutre ] [ La O i la U ] [ Fenòmens de fonètica ] [ Les lletres B/V ] [ P/B T/D C/G ] [ IX/X G/J TX/IG ] [ Les grafies M-N ] [ L·L H R-RR ]
|