En català oriental la o que es troba en síl·laba tònica distingeix
dos sons: o oberta i o tancada; mentre que si es troba en síl·laba àtona es
pronuncia u.
home homenet (es pronuncia "humanet")
sabó sabonera (es pronuncia "sabunera")
Aquest fet origina un problema ortogràfic que es resol si es tenen en compte
aquestes normes:
En el radical
1. Cal buscar una paraula de la mateixa família en què la o o la u
estigui en posició tònica. Per exemple:
dotzena perquè ve de dotze
plomall de ploma
golafre de gola
2. En els verbs hem de buscar la primera persona del present d’indicatiu:
jugaré perquè ve de jo jugo
posem de jo poso
plorar de jo ploro
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Ÿ Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i
compostos s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en
les tòniques.
collim cullo
cosiu cuso
escopiré escup
ha tossit tus
Ÿ Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en
totes les formes, excepte:
ü la primera persona del singular del present d’indicatiu: jo
puc, jo vull
ü present de subjuntiu:
pugui,puguis,pugui,puguem,pugueu,puguin
vulgui,vulguis,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
ü l’imperatiu: pugues,pugui,puguem,pugueu,puguin vulgues,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
3. Hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llatí i que es
poden confondre amb mots derivats d’un mot català: son falsos derivats o
pseudoderivats.
MOT PRIMITIU CATALÀ |
DERIVAT
CATALÀ |
PSEUDODERIVAT
(llatinisme) |
boca |
boqueta, bocassa |
bucal |
corb |
corba, corbat |
curvatura, curvilini |
córrer |
concórrer |
concurrència, ocurrència |
dolç |
endolcir |
dulcificar |
home |
homenot |
humà, humanisme |
jove |
jovent, joventut |
juvenil |
moc |
mocar |
mucosa |
ploma |
plomall |
plumífer |
pols (masculí) |
polsera |
pulsació |
pols (femení) |
espolsar |
expulsar |
En les terminacions
A. La primera persona del singular del present d'indicatiu s’escriu amb -o:
jo canvio, jo cabo, jo temo, jo surto...
B. Els plurals dels noms i adjectius que es pronuncien [us] s’escriuen amb -os:
pisos, lluços, calaixos, textos, reflexos, rojos...
Cal no confondre’ls amb mots que en singular acaben en -u:
correu correus cacau cacaus
liceu liceus europeu europeus
S’escriuen amb O |
S’escriuen amb U |
aixovar |
escodrinyar |
robí |
ateneu |
Pompeu |
assortir |
escrúpol |
roí |
bufetada |
ritu |
avorrir-se |
esdrúixol |
Romania |
butlletí |
riu |
bordell |
governatiu |
rossinyol |
cacau |
sèrum |
botifarra |
Hongria |
sofrir |
correu |
sinus |
brúixola |
Joan |
sorgir |
cuirassa |
subornar |
capítol |
joglar |
sospirar |
europeu |
sufocar |
cartolina |
monyó |
sostreure |
fetus |
supèrbia |
colobra |
nodrir |
títol |
focus |
tètanus |
complir |
ordir |
triomf |
fòrum |
tramuntana |
complimentar |
pèndol |
torró |
harmònium |
trofeu |
cònsol |
podrir |
|
liceu |
turment |
embotir |
polir |
|
muntanya |
vidu |
Empordà |
polvoritzar |
|
mussol |
escullera |
escapolir-se |
rètol |
|
porus |
|
[ L'alfabet català ] [ Els dígrafs ] [ La síl·laba ] [ Els diftongs ] [ L'accentuació gràfica ] [ L'accent diacrític ] [ La dièresi ] [ El guionet ] [ La vocal neutre ] [ La O i la U ] [ Fenòmens de fonètica ] [ Les lletres B/V ] [ P/B T/D C/G ] [ IX/X G/J TX/IG ] [ Les grafies M-N ] [ L·L H R-RR ]
|