L’elisió és un fenomen fonètic que consisteix a no pronunciar una vocal àtona quan està en contacte amb un altre vocal, ja sigui tònica o àtona.

1. Si les vocals en contacte són iguals tendeixen a reduir-se a una de sola:

quin(a) estampa     quin’estampa

agafa (e)l teu         agafa’l teu

què (e)n vols?         qu’en vols

ferro (o)xidat         ferr’oxidat

vi (i)mportat         v’importat

2. Quan una vocal neutra està en contacte amb un altre vocal, ja sigui tònica o àtona, es perd la neutra i es conserva l’altra.

quin(a) hor(a) és?     quin’or’es

qu(e) és bonic!         qu’és bonic!

mitj(a) hora             mitj’hora

fer (e)l préssec         f’el préssec

algú (e)t visita         algu’t visita

 

Las elisions només és marquen ortogràficament amb l’apòstrof en el cas de l’article, la preposició de i els pronoms febles.

L’Eva té un llibre d’història que m’agrada

 

Sinalefa

La sinalefa consisteix a enllaçar la vocal final d’una paraula amb la vocal inicial de la paraula següent, tot formant diftong.

qui ho sap             quiu-sap

ja ho veig             jau-veig

va dormir un dia     va-dor-miun-di-a

no hi toca             noi-to-ca

hi ha dos gats       ia-dos-gats

Aquests enllaços es produeixen sempre que la pronunciació no és emfàtica o molt

lenta.

 

Sonorització

En alguns casos, si dues paraules es pronuncien enllaçades, una consonant sorda assimila la sonoritat d’una altre de sonora amb la qual es troba en contacte.

els uns i els altres

[z] [z] [z]

 

Geminació

Consisteix en la duplicació de certs sons consonàntics.

A. Hi ha duplicacions que estan indicades a la grafia:

mm: immens, gemma

nn: connexió, tarannà, innecessari

l·l: col·legi, til·la

pp: proppassat

N’hi ha que tenen la grafia duplicada, però amb un so diferent; per tant, no són geminacions:

cc (ks): accedir, succeir

gg (gz) o (dz): suggeriment

B. Hi ha geminacions que són el resultat de la transformació de sons consonàntics en contacte amb d’altres i que no estan reflectides a la grafia:

[bb]: poble, futbol, estable

[gg]: segle, arreglar

[ll ll]: espatlla, vetllar, motlle

[mm]: setmana, enmig

[ll]: atleta, atlàntic

[nn]: cotna, ètnia

 

Emmudiments

En certes posicions alguns sons consonàntics no es pronuncien. Aquests mateixos sons, però, de vegades se sensibilitzen, és a dir, es pronuncien quan van seguits d’una paraula que comença en vocal.

Ÿ [p] i [b] finals darrere de [m]: camp, rumb, compte...

Cal recordar que es pronuncia la [b] de la preposició amb si va seguida d’una paraula que comença en vocal: amb ell, amb avió, amb uns amics...

Ÿ [t] i [d] finals precedides de [n] o [l]: cant, profund, malalt...

Cal tenir en compte els casos de sensibilitzacions següents:

ü Els gerundis seguits de pronoms ho, hi: menjant-ho, pensant-hi...

ü Altres casos: Sant Andreu, Sant Adrià, Sant Esteve, vint-i-quatre, cent anys...

Ÿ [s] en els plurals de paraules acabades en -ig, -x: raigs, índexs...

Tampoc no pronunciem la [s] dels mots aquest i aquests (aquest noi, aquests nens...), llevat que el mot següent comenci per vocal (aquest any, aquest home...)

Ÿ [r] en posició final: flor, venir, sabater, carrer, bestiar...

Tampoc no pronunciem la primera r del mot arbre; ni la r de les formes d’infinitiu, futur i condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos:aprendre, comprendre...

Sensibilitzem aquest so:

ü En els infinitius seguits de pronoms: anar-hi, comprar-ne, dir-ho...

ü En uns quants mots: cor, sàtir, Ester, avar, mar, rar, sospir...

                                        .