Indiquen una quantitat exacta (cardinals), un ordre (ordinals), una fracció
(partitius) o una multiplicitat (múltiples).
Numerals cardinals
zero |
onze |
vint-i-un (una) |
trenta-un (una) |
cent un (una) |
un,una |
dotze |
vint-i-dos (dues) |
trenta-dos(dues) |
cent dos (dues) |
dos, dues |
tretze |
vint-i-tres |
trenta-tres |
|
tres |
catorze |
vint-i-quatre |
|
dos-cents
(dues-centes) |
quatre |
quinze |
vint-i-cinc |
quaranta |
|
cinc |
setze |
vint-i-sis |
cinquanta |
tres-cents
(tres-centes) |
sis |
disset |
vint-i-set |
seixanta |
|
set |
divuit |
vint-i-vuit |
setanta |
|
vuit |
dinou |
vint-i-nou |
vuitanta |
mil |
nou |
vint |
trenta |
noranta |
un milió |
deu |
|
|
cent |
un bilió |
Usem el guionet entre les desenes i les unitats (D-U) i entre les unitats i
les centenes (U-C). [D-U-C]
Per exemple: 52.458
cinquanta-dos mil quatre-cents cinquanta-vuit
Quan ens servim dels cardinals per indicar l’ordre:
Ÿ no prenen mai la forma femenina: La fila dos, l’habitació
dos-cents dos
Ÿ es diu u en lloc de un : l’u de gener, pàgina
vint-i-u
Ÿ també pren aquesta forma quan designem els nombres naturals: l’u,
el dos, el tres, el quatre...
Numerals ordinals
Tenen forma pròpia:
1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
A partir del cinquè s’afegeix al cardinal la terminació -è als
masculins i -ena als femenins:
5è cinquè 5a cinquena
22é vint-i-dosè 22a vint-i-dosena
40è quarantè 40a quarantena
Ÿ Tots tenen flexió de gènere i nombre: cinquè, cinquena,
cinquens, cinquenes
Ÿ Les formes quint, sext, sèptim, octau...s’usen generalment com
a substantius: la quinta de soldats, l’octava simfonia
Ÿ Les formes femenines s’usen com a col·lectius: mitja
dotzena d’ous, una desena de plomes
Ÿ Altres numerals col·lectius son: parell, duo o duet, tercet,
centenar, miler...
Ÿ Escrits en xifres romanes i superiors a deu són llegits com a
cardinals: Joan Pau II (segon), Joan XXIII (vint-i-tres). Però, el
segle dos, el segle quinze...
Numerals partitius
Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals,
llevat de:
mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
terç, terça, terços, terces o una tercera part
quart o quarter o una quarta part
desè o dècim
centè o centèsim
milè o mil·lèsim
L’expressió de les hores i fraccions d’hora es fa en
relació a l’hora en que hem entrat:
5:00 les cinc 5:07 mig quart de sis
5:15 un quart de sis 5:22 un quart i mig de sis
5:30 dos quarts de sis 5:37 dos quarts i mig de sis
5:45 tres quarts de sis 5:52 tres quarts i mig de sis
Numerals multiplicatius
doble sèptuple
triple òctuple
quàdruple nònuple
quíntuple dècuple
sèxtuple cèntuple
També s’expressen amb sintagmes com: cent vegades més
Llevat de doble, quan equivalen a X vegades més tenen una
forma femenina en -a: una dosi tripla, un bany triple
Quan equivalen a format per X són invariables: la triple aliança
.
[ El substantiu ] [ L'adjectiu ] [ L'article ] [ Els demostratius ] [ Els possessius ] [ Els quantitatius ] [ Els indefinits ] [ Els numerals ] [ Els verbs ] [ Les preposicions ]
|