Les preposicions

 

Són mots invariables que serveixen de nexe subordinant entre paraules. És remarcable el paper d’enllaç que fan entre el complement verbal y el verb.

Les principals preposicions en català són les següents:

PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per

PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers

PREPOSICIONS COMPOSTES: per a, fins a, cap a, contra de, sobre de, sota de, des de

CONTRACCIONS: al, als, del, dels, pel, pels

LOCUCIONS PREPOSITIVES (grups de mots que, junts, fan la funció d’una preposició): a causa de, a excepció de, a força de, al costat de, amb vista a, en esguard de, en comptes de, a desgrat de, a favor de, a partir de, al llarg de, d’acord amb, en lloc de, en virtut de, a despit de, a fi de, a través de, al peu de, de por de, en contra de, per culpa de, no obstant

LOCUCIONS ADVERBIALS: arran de, davant de, lluny de, fora de, abans de, després de, enfora de, enfront de, enmig de, entorn de, prop de, dalt de, damunt de, dessota de, dins de, dintre de

 

Algunes locucions prepositives

Ÿ a causa de: l’hem d’utilitzar per substituir l’expressió degut a, considerada un castellanisme. A causa de la pluja, no vam sortir de casa

Ÿ en comptes de / en lloc de : indiquen substitució. Va venir el seu germà en comptes del meu

Ÿ a l’abast de : locució que ha de ser utilitzada enlloc de la castellanitzant a l’alcanç de, que és inadmissible. Ho tenien tot a l’abast de la mà

Ÿ no obstant : pel fet que sempre és una locució prepositiva, ha de dur algun complement o altre. No obstant això, no vindrem avui

Ÿ a excepció de : Pot ser substituïda per les locucions o mots salvant (de), tret (de), excepte, llevat (de), fora de.

Ÿ arran de : és la locució que cal emprar tant indicant una circumstància de lloc com una d’espai figurat. És inadmissible la locució arrel de, que és traducció literal del castellà. Arran d’aquell fet, quedaren renyits per sempre més

 

La preposició A

FUNCIÓ

EXEMPLES

CD

Escolta'm a mi

CI

Dóna això a la mare

C preposicional

Es dedicava molt a l’escola

CC lloc

Vaig anar al poble

CC temps

He de venir a la tarda

CC manera

Calamars fregits a la romana

 

a. Normalment, el CD va unit al verb sense preposició:

He conegut els teus amics

Van matar el president del país

 

Els casos excepcionals en què podem introduir el CD amb la preposició a són:

Quan és representat per un pronom personal fort: Mira’ns a nosaltres

O bé pels pronoms tothom, tots: Trobareu a tothom fora

En cas d’ambigüitat o confusió: He vist l’Àngel, al qual acompanyava la M

En oracions del tipus: L’escolta com al seu pare

 

b. En català introduïm amb la preposició a les designacions de lloc, tant si indiquen direcció de moviment com repòs:

Aneu a casa Veniu a l’escola

Són a la cuina Estudiava a Mallorca

Però davant de determinants començats per vocal (un, una, aquest, aquesta, aquell, aquella, algun, alguna,...), canviem a per en:

Llença-ho en algun racó

L’hem trobat en una casa de modes

I també en alguns complements que no són designacions de lloc, pròpiament, sinó en un sentit figurat, usem en davant de l’article definit:

Consulteu-ho en el diccionari

Ho poden veure en els casos següents

Té molta influència en els medis intel·lectuals

 

c. Hem de tenir en compte les expressions circumstancials de temps: al matí,

al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit...

Berenarem a mitja tarda

Al vespre plegarem d’hora

 

Les preposicions EN i AMB

PREPOSICIÓ

FUNCIÓ

EXEMPLES

EN

C preposicional

Tot consisteix en unes breus preguntes

CC temps

T’ho faré en una setmana

CC lloc

Vaig anar amb bicicleta en aquell poble

AMB

C preposicional

Compto amb tu

CC manera

Treballa amb molta cura

CC instrument

Fes-ho amb retolador

 

1. Cal parar atenció de no confondre en i amb a causa de la semblança fonètica d’ambdós mots: Pensa en la Maria. Pensa amb sinceritat

2. La indicació del temps dins el qual o durant el qual s’acompleix una acció s’introdueix per la preposició en: T’ho faré en un moment

3. Per indicar els anys, podem usar en o l’article el o el grup l’any:

L’any / En / El 1914 va començar la Primera Guerra Mundial

En Lluís va néixer en / el / l’any

4. La indicació del complement circumstancial que designa un sistema de locomoció es pot fer per mitjà de en o amb: Venien cada dia en/amb tren

5. La preposició en introdueix diverses locucions adverbials o expressions fetes:

en general, en resum, en canvi, en tot cas, en aparença

en veu baixa, en dejú, d’avui en vuit, de demà en quinze, ...

 

La preposició DE

FUNCIÓ

EXEMPLES

Complement Nom: origen

Vi de l’Empordà

CN matèria

Porta de fusta

CN contingut

Llibre de mecànica

CN espècie

Un ramat de bens

CN destinació

Aula de diapositives

CN propietat

L’amo del cotxe

CN pertinença

Pinyol de pruna

CN aposició

El carrer de Balmes

Complement Adjectiu

Noia lliure de prejudicis

C preposicional

No t’oblidis de mi

CC lloc

Vinc de Girona

Altres CC

Vivia de renda

Anava seguit de la seva filla

   

C Agent

Era estimat per tothom

 

L’amplitud de funcions de la preposició de fa que sigui de les més usades. No hi ha que oblidar-la en els casos següents:

Quan volem indicar el nom d’un carrer, plaça o zona en aposició amb un nom comú:

El passeig de Gràcia

La plaça de Catalunya

La Catalunya del Nord

 

En funció partitiva:

He comprat tres flors vermelles i dues de grogues

De cigrons, posi-me’n mig quilo

Es veu que regalaven llibres, però no pas de catalans

 

Podem introduir amb de el subjecte d’una oració, quan és un infinitiu:

Li agrada d’anar a veure món

M’interessa de veure’l aviat

 

Així mateix, si l’infinitiu és el complement directe de verbs de voluntat o desig (aconsellar, acordar, buscar, decidir, desitjar, esperar, exigir, admetre, intentar, oferir, pensar, permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, recomanar, resoldre, suggerir...) solem introduir-lo amb de:

Li aconsellarem d’anar-hi tot seguit

Desitjava d’acabar de seguida.

 

No admeten de els verbs voler, poder, saber, fer, escoltar

 

Expressions o locucions que cal construir amb de i no amb a:

gust de cremat         olor de tabac

pudor de podrit         color de sang

cuina de gas            soroll de buit

no servir de res, de gran cosa

no tenir temps de res, de fer res

tenir ocasió de veure algú

 

Darrere d’alguns participis, la designació de l’acció és generalment introduïda per de. Es tracta de participis de verbs com: seguir, precedir, acompanyar, conèixer, reconèixer, respectar...

És un artista respectat de tothom

Sempre anava seguit de la seva gosseta

 

Les preposicions PER i PER A

PREPOSICIÓ

FUNCIÓ

EXEMPLES

 

 

 

PER

C Predicatiu

El teniu per un bon noi

CC lloc

Passeu per casa

CC temps

Pel maig, cada dia un raig

CC causa

Ho fan per ordre de l’alcalde

CC mitjà, instrument

T’ho enviaré per correu

CC manera

Ho deien per broma

Altres CC

Ho faré per tu

C Preposicional

Treballen pel benestar del homes

C Agent passiva

Va ser traduït per J. Carner

PER A

C Indirecte

Ho han portat per a tu

CC temps

T’ho tindré per a dissabte

CC Adjectival

És útil per als funcionaris

C Nom

Van portar fuel per a la calefacció

 

1. La preposició per, en la funció de CC temps, s’usa davant dels mesos i de determinades èpoques de l’any:

Per Nadal, m’estaré dos dies a Blanes

Vindrem pel Setembre

Però no davant dels noms que indiquen parts del dia:

al matí, al migdia, a la tarda, al vespre

La preposició per a s’utilitza només en alguns casos per indicar un termini fix referit al futur:

per a dissabte, ja ho haurem acabat

 

2. Cal distingir clarament en la llengua escrita entre per i per a, malgrat que el la llengua parlada s’hagi perdut la distinció. El cas més complex és la distinció davant d’infinitiu:

PER

finalitat o motiu depenent de verb d’acció voluntària:

Ho han escrit per quedar bé

Vindran per veure’t

introduint un verb que indica acció que s’espera, però encara no s’ha realitzat:

Pis per vendre

Treball per fe

indicant causa:

Ho fa per haver-li-ho manat tu

 

PER A

destinació, objecte d’alguna acció

És un objecte que serveix per a analitzar l’aigua

Aquesta herba és bona per a guarir el mal de cap

 

depenent d’un verb en passiva pronominal o reflexa

Això es diu per a impressionar

 

Morfologia                                        .

El substantiu ] L'adjectiu ] L'article ] Els demostratius ] Els possessius ] Els quantitatius ] Els indefinits ] Els numerals ] Els verbs ] [ Les preposicions ]