Són mots invariables que serveixen de nexe subordinant entre paraules. És
remarcable el paper d’enllaç que fan entre el complement verbal y el verb.
Les principals preposicions en català són les següents:
|
PREPOSICIONS ÀTONES: a, amb, de, en, per |
|
PREPOSICIONS TÒNIQUES: cap, contra, des,
durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons,
sense, sobre, sota, ultra, vers |
|
PREPOSICIONS COMPOSTES: per a, fins a, cap
a, contra de, sobre de, sota de, des de |
|
CONTRACCIONS: al, als, del, dels, pel, pels |
|
LOCUCIONS PREPOSITIVES (grups de mots que,
junts, fan la funció d’una preposició): a causa de, a excepció de, a
força de, al costat de, amb vista a, en esguard de, en comptes de, a
desgrat de, a favor de, a partir de, al llarg de, d’acord amb, en lloc de,
en virtut de, a despit de, a fi de, a través de, al peu de, de por de, en
contra de, per culpa de, no obstant |
|
LOCUCIONS ADVERBIALS: arran de, davant de,
lluny de, fora de, abans de, després de, enfora de, enfront de, enmig de,
entorn de, prop de, dalt de, damunt de, dessota de, dins de, dintre de |
Algunes locucions prepositives
Ÿ a causa de: l’hem d’utilitzar per substituir l’expressió
degut a, considerada un castellanisme. A causa de la pluja, no vam
sortir de casa
Ÿ en comptes de / en lloc de : indiquen substitució. Va
venir el seu germà en comptes del meu
Ÿ a l’abast de : locució que ha de ser utilitzada
enlloc de la castellanitzant a l’alcanç de, que és inadmissible. Ho
tenien tot a l’abast de la mà
Ÿ no obstant : pel fet que sempre és una locució
prepositiva, ha de dur algun complement o altre. No obstant això, no
vindrem avui
Ÿ a excepció de : Pot ser substituïda per les locucions
o mots salvant (de), tret (de), excepte, llevat (de), fora de.
Ÿ arran de : és la locució que cal emprar tant indicant
una circumstància de lloc com una d’espai figurat. És inadmissible la
locució arrel de, que és traducció literal del castellà. Arran
d’aquell fet, quedaren renyits per sempre més
La preposició A
FUNCIÓ |
EXEMPLES |
CD |
Escolta'm a mi |
CI |
Dóna això a la mare |
C preposicional |
Es dedicava molt a l’escola |
CC lloc |
Vaig anar al poble |
CC temps |
He de venir a la tarda |
CC manera |
Calamars fregits a la romana |
a. Normalment, el CD va unit al verb sense preposició:
He conegut els teus amics
Van matar el president del país
Els casos excepcionals en què podem introduir el CD amb la preposició a
són:
Quan és representat per un pronom personal fort: Mira’ns a
nosaltres
O bé pels pronoms tothom, tots: Trobareu a tothom fora
En cas d’ambigüitat o confusió: He vist l’Àngel, al qual
acompanyava la M
En oracions del tipus: L’escolta com al seu pare
b. En català introduïm amb la preposició a les designacions de
lloc, tant si indiquen direcció de moviment com repòs:
Aneu a casa Veniu a l’escola
Són a la cuina Estudiava a Mallorca
Però davant de determinants començats per vocal (un, una, aquest,
aquesta, aquell, aquella, algun, alguna,...), canviem a per en:
Llença-ho en algun racó
L’hem trobat en una casa de modes
I també en alguns complements que no són designacions de lloc,
pròpiament, sinó en un sentit figurat, usem en davant de l’article
definit:
Consulteu-ho en el diccionari
Ho poden veure en els casos següents
Té molta influència en els medis intel·lectuals
c. Hem de tenir en compte les expressions circumstancials de temps: al
matí,
al migdia, a la tarda, al vespre, a la nit...
Berenarem a mitja tarda
Al vespre plegarem d’hora
Les preposicions EN i AMB
PREPOSICIÓ |
FUNCIÓ |
EXEMPLES |
EN |
C preposicional |
Tot consisteix en unes breus preguntes |
CC temps |
T’ho faré en una setmana |
CC lloc |
Vaig anar amb bicicleta en aquell poble |
AMB |
C preposicional |
Compto amb tu |
CC manera |
Treballa amb molta cura |
CC instrument |
Fes-ho amb retolador |
1. Cal parar atenció de no confondre en i amb a causa de la
semblança fonètica d’ambdós mots: Pensa en la Maria. Pensa amb
sinceritat
2. La indicació del temps dins el qual o durant el qual s’acompleix una
acció s’introdueix per la preposició en: T’ho faré en un
moment
3. Per indicar els anys, podem usar en o l’article el
o el grup l’any:
L’any / En / El 1914 va començar la Primera Guerra
Mundial
En Lluís va néixer en / el / l’any
4. La indicació del complement circumstancial que designa un sistema de
locomoció es pot fer per mitjà de en o amb: Venien cada
dia en/amb tren
5. La preposició en introdueix diverses locucions adverbials o
expressions fetes:
en general, en resum, en canvi, en tot cas, en aparença
en veu baixa, en dejú, d’avui en vuit, de demà en quinze, ...
La preposició DE
FUNCIÓ |
EXEMPLES |
Complement Nom: origen |
Vi de l’Empordà |
CN matèria |
Porta de fusta |
CN contingut |
Llibre de mecànica |
CN espècie |
Un ramat de bens |
CN destinació |
Aula de diapositives |
CN propietat |
L’amo del cotxe |
CN pertinença |
Pinyol de pruna |
CN aposició |
El carrer de Balmes |
Complement Adjectiu |
Noia lliure de prejudicis |
C preposicional |
No t’oblidis de mi |
CC lloc |
Vinc de Girona |
Altres CC |
Vivia de renda
Anava seguit de la seva filla |
|
|
C Agent |
Era estimat per tothom |
L’amplitud de funcions de la preposició de fa que sigui de les més
usades. No hi ha que oblidar-la en els casos següents:
| Quan volem indicar el nom d’un carrer, plaça o zona en aposició
amb un nom comú: |
El passeig de Gràcia
La plaça de Catalunya
La Catalunya del Nord
| En funció partitiva: |
He comprat tres flors vermelles i dues de grogues
De cigrons, posi-me’n mig quilo
Es veu que regalaven llibres, però no pas de catalans
| Podem introduir amb de el subjecte d’una oració, quan és un
infinitiu: |
Li agrada d’anar a veure món
M’interessa de veure’l aviat
Així mateix, si l’infinitiu és el complement directe de verbs de
voluntat o desig (aconsellar, acordar, buscar, decidir, desitjar, esperar,
exigir, admetre, intentar, oferir, pensar, permetre, pretendre, procurar,
prohibir, prometre, proposar, recomanar, resoldre, suggerir...) solem
introduir-lo amb de:
Li aconsellarem d’anar-hi tot seguit
Desitjava d’acabar de seguida.
No admeten de els verbs voler, poder, saber, fer, escoltar
| Expressions o locucions que cal construir amb de i no amb a: |
gust de cremat olor de
tabac
pudor de podrit color
de sang
cuina de gas
soroll de buit
no servir de res, de gran cosa
no tenir temps de res, de fer res
tenir ocasió de veure algú
| Darrere d’alguns participis, la designació de l’acció és
generalment introduïda per de. Es tracta de participis de verbs com:
seguir, precedir, acompanyar, conèixer, reconèixer, respectar... |
És un artista respectat de tothom
Sempre anava seguit de la seva gosseta
Les preposicions PER i PER A
PREPOSICIÓ |
FUNCIÓ |
EXEMPLES |
PER |
C Predicatiu |
El teniu per un bon noi |
CC lloc |
Passeu per casa |
CC temps |
Pel maig, cada dia un raig |
CC causa |
Ho fan per ordre de l’alcalde |
CC mitjà, instrument |
T’ho enviaré per correu |
CC manera |
Ho deien per broma |
Altres CC |
Ho faré per tu |
C Preposicional |
Treballen pel benestar del homes |
C Agent passiva |
Va ser traduït per J. Carner |
PER A |
C Indirecte |
Ho han portat per a tu |
CC temps |
T’ho tindré per a dissabte |
CC Adjectival |
És útil per als funcionaris |
C Nom |
Van portar fuel per a la calefacció |
1. La preposició per, en la funció de CC temps, s’usa davant dels
mesos i de determinades èpoques de l’any:
Per Nadal, m’estaré dos dies a Blanes
Vindrem pel Setembre
Però no davant dels noms que indiquen parts del dia:
al matí, al migdia, a la tarda, al vespre
La preposició per a s’utilitza només en alguns casos per indicar
un termini fix referit al futur:
per a dissabte, ja ho haurem acabat
2. Cal distingir clarament en la llengua escrita entre per i per a,
malgrat que el la llengua parlada s’hagi perdut la distinció. El cas més
complex és la distinció davant d’infinitiu:
PER
| finalitat o motiu depenent de verb d’acció voluntària: |
Ho han escrit per quedar bé
Vindran per veure’t
| introduint un verb que indica acció que s’espera, però encara no
s’ha realitzat: |
Pis per vendre
Treball per fe
| indicant causa: |
Ho fa per haver-li-ho manat tu
PER A
| destinació, objecte d’alguna acció |
És un objecte que serveix per a analitzar l’aigua
Aquesta herba és bona per a guarir el mal de cap
| depenent d’un verb en passiva pronominal o reflexa |
Això es diu per a impressionar
.
[ El substantiu ] [ L'adjectiu ] [ L'article ] [ Els demostratius ] [ Els possessius ] [ Els quantitatius ] [ Els indefinits ] [ Els numerals ] [ Els verbs ] [ Les preposicions ]
|