Funcions i significat de l'adverbi:

1. Un adverbi o una locució adverbial poden fer diverses funcions sintàctiques.

            Es llevaven d'hora; vine ací; porta't bé; beus massa

           Un text molt curt

            Un text molt més curt; corrien molt de pressa

            En LLuís no es troba bé

            Ell no em coneix a mi. Tampoc no em coneix la seva dona

2. Un adverbi o locució adverbial pot expressar diversos continguts semàntics:

            Potser no ho van fer ells

            Dissortadament no els hi hem trobat

            T'ho deixarem allà; Van venir més tard

            S'han vestit ridículament; No m'agrades així

            Encara no ho han fet; En Pere ja havia fet tots els exercicis

            Els nois avancen ràpidament; El pagès sembra el blat acuradament

Les locucions adverbials

Hi ha unes estructures fossilitzades, que s'anomenen locucions adverbials, utilitzades com si fossin un sol mot, un adverbi, i que tenen gairebé sempre una estructura de Sintagma Preposicional: Preposició+SN

            El poble es va quedar a les fosques 

            Us haureu de llevar d'hora

        ací, aquí, allí, ençà, enllà, pertot arreu, arreu, enlloc, on, onsevulga, lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, fora, enfora, davant, endavant, avant, darrere, endarrere, enrera, damunt, sobre, dessobre, amunt, davall, sota o dessota, avall, enlaire...

a. Poden formar locucions adverbials anteposant la preposició a a molts d'aquests adverbis: a prop (de), a davant (de), a damunt (de)

b. Són locucions adverbials de lloc: al voltant, a la vora, a la dreta, a l'esquerra, de part de fora, al capdamunt, dalt de tot, de dalt, a mig aire, al capdavall, pels volts, a l'entorn, als afores...

        ara, llavors o aleshores, sempre o tothora o tostemps, mai, sovint, aviat, tard, ja, ahir, avui, demà, anit, dejorn, adés, abans, després, encara, quan, mentrestant, enguany, suara, adesiara, tost, tantost...

        de (bon) matí, d'hora, al migdia, al vespre, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l'endemà, l'endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d'ahir, demà passat...

a. No hi ha que confondre quan (temps) i quant (quantitat)

b. Convé conèixer d'ús d'alguns adverbis de temps cultes:

dejorn: de bon matí

adés: ara mateix, en un temps (passat o futur) pròxim

suara: no fa gaire

adesiara: de tant en tant

tost: aviat

tantost: tot seguit

anit: aquesta nit passada

tostemps: sempre

    com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, sols, ensems, alhora, corrents, endebades, exprés, fins, àdhuc...

    lentament, fortament, comunament...és a dir, podem formar adverbis de manera afegint -ment a la forma femenina d'un adjectiu.

    a bell ull, a cau d'orella, a balquena, a coll, a cop calent, en orri, en renou, a corre-cuita, a gratcient, a dreta llei, a les fosques, de franc, a mans besades, a dojo, a penes, de sobte, a peu coix, a pler, de dret, a poc a poc, pel cap baix, pel cap alt, de per viure, d'amagat, de cop i volta, de totes passades, en dejú.

    quant, tant (o tan), molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys que, ben, gairebé, quasi, gens, mig, tot, només, sols, solament, almenys, quelcom, mica

    bona cosa, una mica, un poc, un xic, tant més, tant menys, pel cap alt/baix, ben bé, al més, al menys, bé prou, ultra mesura, si més no, d'allò més, qui-sap-lo, no gaire, gens ni mica, no gens, oi més, a més, a més a més, de més a més

                                        .

[ L'oració ] [ El complement directe ] [ El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] [ Els pronoms febles ] [ Els complements preposicionals ] [ Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] [ Oracions de relatatiu ] [ Adverbis i locucions adverbials ] [ Oracions subordinades adverbials ]