|
Una oració es la unió d’un sintagma nominal i un sintagma verbal
O = SN + SV
Per delimitar les oracions que hi pugui haver en un discurs oral o escrit, convé tenir en comte que:
El SV constitueix el Predicat (el nucli és un verb i pot necessitar la intervenció d'altres SN en funció de complement).
La Lluïsa llegeix SN SV
La Lluïsa llegeix un llibre interessant SN SV (complement)
Poden actuar com a subjecte d’una oració:
Ÿ un nom (Julià, pa, blancor, cotxe...)Ÿ un nom + complement de nom (un cotxe vell)Ÿ un pronom (jo, tu, li, ho...)Ÿ preposició + nom (Deixeu al calaix)
Dos o més SN coordinats: Els atics i els principals són la seva obsessió n Un infinitiu substantivat o no: Llegir bé és molt importantn Una oració sensera: El fet que tu li ho hagessis dit no li va fer gens ni mica d’il·lusió
Plou . Es menja bé aquí. SV . oració de tipus impersonal (no tenen un SN subjecte)
(nosaltres) Sentíem la remor del vent SN de subjecte el·líptic + SV
Els sous seran revisats pel gerent oració passiva
Hi ha oracions compostes i poden obtenir-se per coordinació de dues o més oracions La Maria obra la porta i el Jaume feia seure els convidats
Modalitat de l’oració: tenint en compte el seu sentit:
Ÿ enunciatives: En Joan seu en una butacaŸ interrogatives: On seu en Joan ?Ÿ exclamatives: Quin goig!Ÿ de possibilitat: Deuran arribar més tardŸ dubitatives: Tal vegada desconeixen els seus amicsŸ optatives: Tant de bo que vinguinŸ exhortatives: Escriu-ho així
|