Els complements preposicionals o d’objecte es tracten d’uns complements, sovint, exigits per determinats verbs i introduïts de manera constant per una preposició, normalment A, EN, DE.

Es dedica a la venda d’automòbils

Hem pensat en la Rosa

No s’adonaren de la meva presència

Sintagma nominal: No es van recordar de la meva presència

Infinitiu: No es van recordar de venir a l’hora

Que + oració: No es van recordar que havien de ser a casa a les vuit

 

Substitució pronominal

q Introduït per A, EN: Hi

Van accedir al càrrec Hi van accedir

S’entossudeix en la seva opinió S’hi entossudeix

 

q Introduït per DE: En S’oblida de tot S’hi oblida

 

Complements preposicionals amb A

Els principals verbs que solen exigir un complement preposicional introduït per A són: accedir, procedir, contribuir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, dedicar-se, excitar, negar-se, avenir-se, limitar-se, atrevir-se, atenir-se, exposar-se, obligar,...

Van accedir a la negociació

Han procedit a una reestructuració

Contribuiran a l’obra del poble

Aquests verbs mantenen la preposició a quan el complement és un infinitiu:

Van accedir a negociar la teva proposta

Han procedit a reestructurar l’empresa

Contribuiran a pagar les despeses

Però la preposició desapareix (és omesa) quan el complement té l’estructura Que + oració:

Van accedir que ho féssim nosaltres

Han renunciat que la carretera sigui més bona

S’havia avingut que els nois canviessin d’escola

Els verbs i locucions que solen dur un complement preposicional introduït per la preposició en són:

pensar, tardar, vacil·lar, complaure’s, afanyar-se, entossudir-se, delitar-se, exercitar-se, consitir, aplicar-se, tenir interès, ser constant,...

Penseu en les actes

Tarden molt en la resolució del problema

Tot consisteix en una senzilla suma

Aquests verbs canvien la preposició EN per a o de, quan el complement és un infinitiu:

Penseu a tornar els llibres

Tarden molt a resoldre el problema

Tinc interès de fer-ho ben aviat

Però la preposició desapareix (és omesa) quan el complement té l’estructura Que + oració:

Penseu que heu de tornar els llibres

La solució consisteix que vingueu abans que els altres

Els principals verbs i locucions que solen regir un complement preposicional introduït per la preposició DE són:

parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, queixar-se, burlar-se, adonar-se, abstenir-se, gloriejar-se, aprendre, penedir-se, doldre’s, dubtar,...

Només parlaven de futbol

Es penedien de la seva decisió

Dubtaran d’aquesta promesa

Aquests verbs mantenen la preposició DE davant d’un complement amb estructura d’infinitiu:

Només parlaven d’anar-se’n de vacances

Es penedien d’haver pres aquella decisió

Dubtaran de fer-ho avui o demà al matí

Però la preposició desapareix (és omesa) quan el complement té l’estructura Que + oració:

Només parlaven que volien anar-se’n de vacances

Es penedien que els altres haguessin pres aquella decisió

Per tant i resumint, podríem formular les regles següents:

1. Davant d’un complement preposicional representat per un infinitiu només podem utilitzar les preposicions A o DE

2. Davant d’un complement preposicional representat per Que + oració desapareix (és omesa) qualsevol preposició.

En aquest cas, és possible d’introduir el C preposicional, en el cas que la construcció sigui massa forçada o dura, per mitjà d’un element buit de significat com és ara : el fet que

Us exposeu al fet que us ho prenguin tot

 

Els principals verbs i locucions que solen regir un complement preposicional introduït per la preposició AMB són:

estar d’acord, amenaçar, avenir-se, haver-n’hi prou, fer-se, conformar-se, adir-se,...

Estic d’acord amb la Núria

Es conforma amb poca cosa

També es produeix la caiguda davant de la conjunció que:

Es conforma que ho fem d’aquesta manera

Qualsevol preposició feble (a, de, en, amb, per) desapareix davant de la preposició que.

En el cas de PER es formaria la conjunció perquè i el complement seria una oració causal o final:

És bo perquè ho mengi el malalt

Les preposicions compostes cap a i fins a, en determinats casos, es redueixen a preposicions simples:

1. Davant els demostratius, alguns adverbis i la conjunció que, escriurem fins, cap sense a:

Vine cap aquí

Vés cap aquella muntanya

Fins demà

Menja fins que te n’atipis

2. Les frases en les quals hi ha la preposició composta des de demanen la preposició composta fins a. Aquest paral·lelisme es pot simplificar en de...a

Treballo des de les vuit fins a les tres

Treballo de vuit a tres

 

Ÿ Com introdueix una comparació:

Era blanc com la farina

Ens estimàvem com germans

Són sinònims: IGUAL QUE, COM SI FOS

Ÿ Com a introdueix un complement predicatiu o una aposició:

Em va convidar com a director del centre

En Lluís, com a president, va obrir la sessió

Són sinònims: EN QUALITAT DE, EN QUANT ÉS

 

Com a es redueix a Com :

v davant l’article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

v davant el demostratiu: aquell, aquest...

 

Me’l van presentar com un gran escriptor

                                        .

[ L'oració ] [ El complement directe ] [ El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] [ Els pronoms febles ] [ Els complements preposicionals ] [ Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] [ Oracions de relatatiu ] [ Adverbis i locucions adverbials ] [ Oracions subordinades adverbials ]