És un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial.

Febles vol dir àtons.

El pronom feble sempre va al costat del verb: precedint-lo o seguint-lo (en el cas que el verb sigui en imperatiu o en forma no personal: infinitiu o gerundi).

Un pronom feble només pot substituir un sol complement. Per substituir dos complements, calen dos pronoms febles. (Agafa el llapis i si veus en Pere, dóna-l’hi).

Aspectes morfològics dels pronoms

1. Separació verb/pronom

A. Davant del verb: Si el verb comença en consonant, el pronom s’escriu separadament d’aquell. Si comença en vocal, els pronoms em, et, el, la, es, en s’apostrofen en m’, t’, l’, l’, s’, n’: m’agafen, t’atrapo, l’enganya, l’ha vista, s’enfila, n’havia comprat.

Davant del verb s'utilitzen les formes reforçada i elidida. El pronom la davant d’un verb començat en i,u,hi,hu àtones no s’apostrofa: la inflaven (però:l’inflen), la humiliarà...

Començant amb so d’s (escrit amb s o c), per raons de claredat i d’eufonia, la forma se s’utilitza en lloc de es (es celebra: se celebra; es sent: se sent).

B. Darrere del verb: Els pronoms em, et, es, el, ens, els, en, suprimeixen la vocal (‘m, ‘t, ‘s, ‘l, ‘ns, ‘ls, ‘n), si el verb acaba en vocal (menys U):vine’m, pentina’t, tregui’s, mira’l, troba’ns, busca’ls, menja’n (però: mengeu-ne).

Darrera el verb s'utilitzen les formes plena i reduïda

Acabat en consonant o diftong cal fer servir les formes plenes (escriviu-nos)

C. Entre pronoms: Aquests mateixos pronoms, combinats amb altres, suprimeixen la vocal i marquen l’apòstrof tant a la dreta com es pugui: (se + en) menja: se’n menja (se + en) ha menjat: se n’ha menjat Les combinacions la + hi, se + us no s’apostrofen: no la hi vist mai, se us crema alguna cosa.

Els pronoms febles s’apostrofen en contacte amb un altre pronom feble o amb un verb, mai amb partícules que, no... (Mai: Qu’en tens?, No’n tinc)

 

2. Col·locació d’un pronom respecte del verb:

A. Si el verb és un infinitiu, gerundi o imperatiu el(s) pronom(s) va(n) darrere el verb: Lluís!, agafa el llibre: agafa’l

B. En qualsevol altra forma verbal, el(s) pronom(s) va(n) davant del verb: En Lluís agafa el llibre: l’agafa

En el cas de formes verbals perifràstiques, els pronoms es poden col·locar davant o darrere del conjunt verbal: Hi vaig anar / Vaig anar-hi. (És incorrecte repetir el pronom davant i darrere: Hi vaig anar-hi)

 

3. Formes dels pronoms: Segons la col·locació respecte del verb i dels altres pronoms, la majoria de pronoms poden tenir quatre formes:

v DARRERE EL VERB

q Plena: (el pronom sol començar en consonant) darrere del verb, quan aquest acaba en consonant o U: venir-me, dir-te, amagant-los, digueu-nos, mireu-vos

q Reduïda: (en alguns pronoms: apòstrof + consonant) darrera del verb, quan aquest acaba en vocal -menys U-: vine’m, digui’m, amaga’l, mira’ns

 

v DAVANT DEL VERB

q Reforçada: (en alguns pronoms, vocal i consonant) davant del verb, si aquest comença en consonant: la tenen, el miren, us diuen, ens agrada

q Elidida: (en alguns pronoms, consonant + apòstrof) davant del verb, si aquest comença en vocal (però la + i/u/hi/hu àtones): l’amaga, m’ensenya, t’agraden, s’inscrivia

 

Davant del verb començat per S o C (so de essa), es pot escriure la forma plena en lloc de la reforçada es: se sap, se sentia, se celebrava.

També en certs girs populars, expressions: tant me fa, com se diu, Déu vos guard.

A. El CD pot ser substituït en una frase per un pronom feble seguint les indicacions següents:

B. Si el CD té per nucli un substantiu introduït per l’article (el, la, els, les), un demostratiu o un possessiu, és a dir, si és un CD determinat, el pronom que el substituirà prendrà les formes el, la, el, els (i variants), segons el gènere i el nombre del substantiu.

Veig aquell poble : El veig

Trobo la Montserrat : La trobo

Han tapat els llibres : Els han tapat

Collien les mongetes : Les collien

C. Si, en canvi, el nucli del CD és un substantiu indeterminat o introduït per un quantitatiu, numeral (és a dir, un mot que indiqui d’alguna manera quantitat), aleshores serà substituït pel pronom en:

Busca bolets : En busca

Menjava pa : En menjava

Volien dos entrepans: En volien dos

D. Quan el CD és tota una oració, aleshores el substituïm pel pronom ho. Igualment si el CD està representat pels mots neutres això, allò:

Volien que la mare anés al mercat: Ho volien

Pintaven allò de color negre: Ho pintaven de color negre

Em dius això o no?: M’ho dius o no?

 

La substitució del CI per un pronom feble es fa seguint les indicacions següents:

Pel que fa a la 1a i 2a persona, les formes pronominals són iguals que per al CD.

A la 3a persona no distingim el gènere (com fèiem en el CD, ni al singular ni al plural):

Han dut aquest paquet a la Maria / a l’Antoni: Li han dut aquest paquet

Ho explicava ben clar als alumnes / a les mares: Els ho explicava

 

La substitució per mitjà de pronoms d’aquest tipus de complements es fa de la manera següent:

Complements introduïts per A o EN: pronom HI

En Lluís pensava en l’encàrrec: Hi pensava

En Lluís no va pensar a venir ahir: No hi va pensar

Cal pensar que els convidats arribaran tard: Cal pensar-hi

S’han acostumat a la bona vida: S’hi han acostumat

 

Complements introduïts per DE : pronom EN

La mare es va oblidar del lleixiu: Se’n va oblidar

No es va adonar que el tenien a la vora: No se’n van adonar

 

Substitució dels complements circumstancials

La substitució per pronoms dels complements circumstancials del verb es fa per mitjà dels pronoms hi o en, segons els casos següents:

a. Si el complement és de manera o d’una altre mena introduït per una preposició que no sigui de : Pronom hi

Caminava de pressa (manera) : Hi caminava

Pujava per les escales : Hi pujava

Anava cap a l’escola : Hi anava

 

b. Si el complement va introduït per la preposició de (i no és de manera): Pronom en

Tornaven de la feina: En tornaven

Marxen de casa d’hora: En marxen d’hora

 

Substitució del complement atributiu

Recordem com verbs com és ara ser, estar, semblar, solen portar un complement que anomenem atributiu, que entre altres té la particularitat de concordar amb el Subjecte:

La Lluïsa és alta

En Joan està malalt

En Fèlix és el meu millor amic

Les muntanyes semblen llunyanes

La substitució pronominal d’aquests complements és tal com segueix:

1. Quan el complement atributiu es determinat (va introduït per un article determinat, demostratiu o possessiu), es substitueix per les formes el, la, els, les (i variants), atenent el gènere i el nombre del nucli:

En Fèlix és el meu millor amic: L’és

L’Anna va ser la metgessa del poble: La va ser

Són aquells nois, els teus germans?: Els són?

Ara deuen ser les vuit: Les deuen ser

2. Quan el complement atributiu és indeterminat, el substituïm per ho:

En Fèlix és amic: Ho és

L’Anna va ser metgessa: Ho va ser

Són trempats, els teus germans?: Ho són?

Ara ja deu ser tard: Ho deu ser

3. En alguns casos, volem ressaltar l’atribut i donar-hi un èmfasi especial, o bé l’atribut va precedit d’un mot que ens indica quantitat exacta. Aleshores, el podem substituir a l’oració (aquest és un recurs molt freqüent en la llengua parlada) pel pronom en, però a condició de repetir-lo (a principi o a final de la frase), separat per una coma.

Que n’ets, de fresc!

De caçadors, n’eren un bon pilot!

 

Substitució del complement predicatiu

Semblant a l’atributiu, però amb verbs d’un abast semàntic més ampli, i amb diferències quant a la pronominalització, tenim els complements predicatius, que complementen alhora el verb i el subjecte o el CD. La substitució pronominal es fa per mitjà del pronom hi:

En Lluís es tornava vermell: S’hi tornava

El pagès sembrava el blat espès: Hi sembrava el blat

 

Quan hi ha més d’un pronom feble, l’ordre en què els col·loquem segueix aquest esquema:

Podem combinar qualsevol pronom amb qualsevol altre que sigui a un altre columna. És a dir, per exemple, no són possibles combinacions com en+ho, hi+ho...

Cada complement ha de ser substituït per un sol pronom, i un pronom només pot substituir alhora un sol element.

Li vaig veure el cotxe vol dir: vaig veure el seu cotxe (d’ell / d’ella)

L’hi vaig veure vol dir: vaig veure el seu cotxe (el cotxe - d’ell/d’ella)

 

Repassem les funcions que poden fer els diferents pronoms febles en substituir un complement de verb.

A. Poden representar el complement directe o l’indirecte:

CD: em veuen, ens agafen, et buscaven, us han trobat

CI: em diuen que vénen, ens envien el paquet, et busquen un lloc, us telefonaran

 

B. Com a complements indirectes aquests pronoms poden representar:

Ÿ un possessiu: guarda’m el paquet, no ens toquen el llapis, et faré la traducció, us arreglaran el cotxe de seguida

Ÿ l’interès (datiu ètic) i la participació: no em perdeu el meu bolígraf, no ens hem acabat tot el pa, què et fa la nena?, aquest ocell no us menja gaire

 

C. Amb els verbs dits PRONOMINALS, el pronom no fa cap funció sintàctica concreta, sinó que forma part del mateix verb (el qual així sol tenir un significat d’activitat interna):

ens despertem, m’emporto, us queixeu, t’assembles a l’avi...

 

Els pronoms de 3a persona EL, LA, ELS, LES

A. Complement directe: Substituint un SN determinat; això és introduït per un article, un demostratiu o un possessiu:

Busca’m el llibre i porta-me’l

Aquesta taca, te la traurem amb esperit

Si veus els teus germans, avisa’ls

 

B. Atribut. Quan substitueixen un SN determinat. Aquest ús no és habitual a la llengua parlada.

Són els teus pares o no els són

Semblava l’Anna, però no l’era

Ja són les dotze o encara no les són?

Vaig pensar-me que era el meu metge, però no l’era

 

C. Alguns verbs porten incorporat, sense cap funció específica, algun d’aquests pronoms (sobretot LA), de manera que en resulta un modisme o forma lèxica amb significat propi:

armar-la, buscar-se-la, campar-se-la, carregar-se-la,

el que la fa la paga, tenir-se-les (amb algú), pensar-se-les (totes), ballar-la,...

 

Els pronoms de 3a persona LI (HI) / ELS

A. Aquests són els pronoms de 3a persona que representen el complement indirecte:

li direm que vingui, els escriuré una carta

Poden representar, com a CI, un possessiu: li va fallar la trompeta, els veig el cap

O el CI d’interès : què els fa el seu nen?, sobretot no li toquis la seva escola...

B. Cal tenir cura especial a no escriure ELS HI (que substitueix dos complements) en comptes de ELS (quan és CI plural):

ELS HI: Vaig anar al teatre per veure els meus cosins, però no els hi (a ells, al teatre) vaig trobar.

En Lluís em va demanar els colors, però jo no els hi (els colors, a en Lluís) vaig voler deixar.

ELS: Quan ho sàpiga, els escriuré una carta (a ells)

C. En combinacions de dos pronoms, quan l’un és CD i és representat per EL, LA, ELS, LES, i l’altre és CI i és representat per LI, aquest darrer canvia la forma en HI:

EL + LI L’HI L’hi tornaré aviat el llibre (el llibre, a ell)

LA + LI LA HI La hi demanaré avui (la novel·la, a l’Anna)

ELS + LI ELS HI Els hi vaig deixar (els colors, a en Lluís)

LES + LI LES HI Ja les hi conec (les trampes, a ell)

Però, aquest canvi no passa en d’altres casos:

Si volen aquest llibre, ja els el dono (a ells, el llibre)

Demana pa i no li’n donen (a ell, pa)

Si t’ho pregunta, digues-li-ho (a ell, això)

D. Aquest canvi de LI per HI es dóna també en alguns verbs, quan el pronom LI (i ELS) es combinen amb un pronom feble de la 1a o 2a persona o amb el reflexiu SE :

Al president, demà us hi presentaré (us =CD, hi =CI)

Per si els falta algú, ens hi oferirem (ens =CD, hi =CI)

La Maria s’hi va presentar, a la seva mestra

E. LI també canvia per HI (que aleshores és locatiu) quan el complement és inanimat:

La pedra va caure al costat d’en Pere: li va caure al costat

La pedra va caure al costat de la porta: hi va caure al costat

F. Ha de quedar ben clara la distinció entre:

LI: un sol pronom ---- un sol complement: CI

En Lluís li agafa la mà (a ella)

Quan li donaràs l’encàrrec (al pare)

L’HI: dos pronoms ----- dos complements

Ÿ directe + circumstancial

Volíem veure en Pere al cine, però no l’hi vam veure

 

Ÿ directe + indirecte

Quan vegi al mestre, l’hi tornaré (l’: el llibre, hi: al mestre)

 

LI HI : dos pronoms ---- dos complements : CI + CC

Si anant pel carrer veig el meu professor, li hi ensenyaré aquest llibre

( li: a ell , hi: al carrer).

 

El pronom reflexiu ES

Pot fer les funcions de:

a. Complement directe:

La noia es pentinava, l’Anna es renta, els mestres es canvien de lloc,

van trobar-se ben sols

En alguns casos té valor recíproc: La Maria i la Lluïsa s’abraçaven

b. Complement indirecte:

Es va posar un got ple de cervesa

Si volen acabar-se aquest pa, en sucaré més...

c. Amb els verbs pronominals, el pronom no té una funció específica i s’integra en el mateix verb:

riure’s, anar-se’n, recordar-se, oblidar-se...

d. El pronom ES pot ser també la marca de passiva o impersonal del verb d’algunes frases:

Es lloga un apartament. Es rumoreja que vindrà aviat

El pronom neutre HO

I. CD neutre: substituint els mots això, allò o bé tota una oració:

Veus allò? Doncs porta-m’ho

El pare deia que hi anés i el fill ho repetia

Aquest pronom, ho, canvia en L’ quan es troba amb el pronom adverbial HI:

Porta’m això a casa i deixa-l’hi

II. Atribut: quan aquesta funció és ocupada per un adjectiu, substantiu indeterminat o oració subordinada:

En Lluís és alt, però l’Anna no ho és

El seu germà és metge, però ell no ho és

encara que ho sembli, no crec que plogui

El pronom adverbial EN

Aquest pronom pot substituir les següents parts de l’oració i fer les funcions següents:

1. Subjecte: quan és introduït per un numeral, quantitatiu o indefinit o simplement quan podem anteposar al subjecte la preposició DE:

Quan surten trens cap a Barcelona? --En surt un cada hora

Passava una hora i encara hi érem; quan en passaven dues, vam anar-nos-en

En aquesta habitació, n’hi poden dormir tres

2. Complement directe: indeterminat o introduït per un numeral, quantitatiu o indefinit:

Si voleu aigua, poseu-vos-en

Quants anys tens? --A l’estiu en compliré vint

Si no teniu gaire feina, ja us en donaran

3. Complement predicatiu: amb verbs com fer-se, dir-se, elegir, nomenar i altres del mateix significat:

És molt ric: diuen que se n’ha fet amb els pisos

La meva germana també se’n diu, de Montserrat

4. Complement preposicional introduït per la preposició DE:

Pensa a venir, no te n’oblidis

En veure en Ricard, els seus companys se’n reien

5. Complement circumstancial introduït per la preposició DE (si no és de manera):

De casa meva, ara mateix en vinc

Van anar-hi a les tres, i a les cinc ja en tornaven

6. Complement del nom:

De la taula, se n’ha trencat una pota

Visitàvem Roma i en vam veure diversos monuments

7. En els verbs pronominals, el pronom EN no hi té cap valor sintàctic concret:

anar-se’n, tornar-se’n, sortir-se’n

8. En els textos populars (contes, refranys, cançons...) podem observar un altre ús del pronom EN, pleonàstic [pleonasme: emprament de més mots que els necessaris per a expressar una ], que no hi fa cap funció sintàctica concreta:

Si n’era una vegada...

Si n’eran tres tambors...

El pronom adverbial HI

a. Complement predicatiu: amb els verbs tornar-se, trobar-se, esdevenir, convertir-se, quedar-se, romandre, presentar-se, anar, resultar, considerar, trobar, tractar...

Els consideràvem bons: els hi consideràvem

Els van tornar vermells: s’hi van tornar

El pagès llaurava dret: el pagès hi llaurava

 

b. Complement preposicional: quan és introduït per les preposicions A o EN :

Accedien fàcilment a fer-ho: hi accedien fàcilment

L’Ajuntament també va contribuir a la festa: ...hi va contribuir

Penseu en mi: penseu-hi

Confieu massa en el mestre: hi confieu massa

 

c. Complement circumstancial: si és introduït per qualsevol preposició que no sigui DE:

Venien per l’esquerra: hi venien

Els clavaré amb el martell: els hi clavaré

També els complements circumstancials introduïts per locucions com al davant de, al darrera de, a sota de, a sobre de...

Hi havia un llit i m’hi vaig amagar a sota

S’hi va posar al davant i ara va bé

I encara substituïm pel pronom HI qualsevol complement circumstancial de manera:

El sol es movia lentament: ... s’hi movia

Entrarem de franc: hi entrarem

 

d. En verbs que signifiquen percepció, el pronom HI dóna valor intransitiu al verb, sense fer cap funció concreta:

veure-hi, sentir-hi, tocar-hi

I amb el verb haver, la forma impersonal haver-hi (que només es conjuga en 3a persona del singular de manera invariable) :

Hi havia molts nois amb cartera

Quan tu arribis, ja no hi haurà els nebots

Observacions finals

q Combinacions de pronoms no usuals en llengua oral

Ÿ LI HO: Quan vegem l’Anna ja li ho direm, No li ho volien ensenyar

Ÿ LI’N : Si tens cèntims, dóna-li’n, Quants li’n vols donar?

Ÿ LA HI : Agafa la pilota i dóna-la-hi

 

q L’ús pleonàstic no és admès quan la frase ja segueix l’ordre lògic:

En Lluís (*) volia donar un ram de flors a la mestra

(*): no hi seria correcte li

                                        .

[ L'oració ] [ El complement directe ] [ El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] [ Els pronoms febles ] [ Els complements preposicionals ] [ Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] [ Oracions de relatatiu ] [ Adverbis i locucions adverbials ] [ Oracions subordinades adverbials ]