|
Els verbs que per tenir un significat complet necessiten ésser complementats per un complement directe (CD) s’anomenen transitius: dir, fer, portar, donar, obrir, habitar, guardar... El CD és aquella part de l’oració en què recau directament el fet, l’activitat, l’acció, etc. que expressa el verb. (El CD respon al què? del verb) El CD es reconeix perquè no pot ser elidit en l’oració si no se substitueix pel pronom corresponent:
La cual cosa no passa amb el subjecte de l’oració, que elidit sense haver de ser substituit per un pronom:
El CD no porta cap preposició al davant: El CD pot ser una oració subordinada substantiva (introduida per la conjunció que):
O bé una oració d’infinitiu (introduïda o no per la preposició de):
Formes pronominals dels complement directe
El CD pot ser substituït també pel pronom en, que té aquestes variants
|