Es tracta de complements que indiquen les circumstancies en què te
lloc l’acció del verb o tota la frase:
Ÿ lloc: Tornava de casa de la Maria
Ÿ temps: A les deu tornava de casa de la Maria
Ÿ manera: A les deu tornaba amb pas insegur de casa
de la Maria
Ÿ causa: A les deu tornava de casa de la Maria a causa de
la discussió
Ÿ companyia: A les deu tornava amb el Pere de casa de
la Maria...
Ÿ instrument o mitjà: S’ha fet mal al peu amb un clau
Ÿ quantitat: Treballen molt poc
Els CC poden ésser necessaris o no necessaris, en funció de
si els necessita el verb. Alguns CC tenen certa llibertat de col·locació
en l’ordre de la frase.
En Pere es va dirigir ràpidament a l’hospital .
(CC no necessari) (CC necessari)
Un CC pot tenir diverses estructures sintàctiques:
Ÿ Un SN o un pronom fort, precedits o no d’una preposició o
locució prepositiva: Va pintar un quadre sense cap ajuda / aquella nit /
amb ella al costat / amb la mà esquerra / a les vuit del vespre
Ÿ Un adverbi o locució adverbial (sol o modificat per un altre
adverbi), precedits o no de preposició: Va pintar el quadre aquí / ahir /
abans-d’ahir / no gaire bé / a poc a poc
Ÿ Un pronom feble ( HI / EN ): Hi va pintar el quadre (aquí,
a poc a poc) / En tornava de pressa (de casa)
Ÿ Una oració, introduida per una conjunció o per una preposició:
Va pintar el quadre quan va haver acabat de sopar / en tornant de casa
.
[ L'oració ] [ El complement directe ] [ El complement indirecte ] [ Els complements circumstancials ] [ Els pronoms febles ] [ Els complements preposicionals ] [ Conjuncions de coordinació ] [ L'oració subordinada ] [ Oracions de relatatiu ] [ Adverbis i locucions adverbials ] [ Oracions subordinades adverbials ]
|